Tardor?

El dissabte vam agafar els portantes de muntanya i vam anar direcció al Jakob, un refugi que cau just al darrere del Barrio Casa de Piedra on hi viuen l'Anton i l'Anya. Vam sortir després de dinar perquè al matí vam aprofitar per anar a veure als peques muntar a cavall. Tot un espectacle perquè ho fan d'allò més bé.

Després de 3 hores i mitja de prémer l'accelerador hi vam arribar a mig foscant quan encara es veien els colors ataronjats de la Lenga, un arbre típic de les muntanyes d'aquesta regió. El refugi està enclavat al costat d'una llacuna i ens va recordar al Josep Maria Blanc de Sant Maurici.

L'endemà vam baixar per una vall que ens va dur just davant del Llac Mascardi, un camí que no va resultar pas fàcil perquè al tram del mig jo, el Joan, vaig relliscar al mig del riu i em vaig quedar entre les pedres a mode de presa. Xop de dalt a baix, botes incloses, em vaig haver de canviar i ficar les xancles per seguir caminant. Per acabar-ho d'adobar, una mica més avall vam haver de creuar una zona d'aiguamolls que ens va fer enfangar fins a l'alçada dels genolls i després terra polsegosa per fer un bon arrebossat. La Laia se'n va riure de les meves pintes durant tot el dia. La recompensa va arribar a la nit quan vam trobar un lloc molt bonic per acampar i fer un foc davant del llac. 

 

Dilluns vam continuar caminant sols com a mussols tot vorejant el llac de punta a punta per arribar a la carretera on vam fer dit perquè ens portessin a Bariloche. Vam arribar a casa fets puré. Per sort havíem parat a comprar facturitas per refer-nos.