Semblem un colador

Aquest és l'aspecte que teníem després de passar pels Serveis Territorials de Salut de Lleida. Quatre vacunes per cap i les que ens faltaven encara!!!

Una de les qüestions que cal tenir en compte abans de marxar és la visita a un dels centres de vacunacions internacionals que tenim repartits per tota CAT. Nosaltres, hem fet un matxembrat entre els Serveis Territorials de Salut de Lleida (Av. Rovira Roure, 2 / Tel. 973 70 16 34) i el Centre de Vacunacions Internacionals de l’Hospital Clínic de BCN (C/Roselló, 163, 2a planta).

S’ha de tenir present que això de les vacunes no és un pim pam fuera, perquè n’hi ha que tenen 3 dosis i per tant es requereix d’un cert temps perquè te les puguin posar. Així doncs, és aconsellable passar per cal metge uns 2 mesos abans de marxar. Per aquest motiu nosaltres vam començar per Lleida, on ens van punxar 4 agulles de patac (Febre Groga, Hepatitis A, Febre Tifoidea i Poliomelitis) i després per BCN on han estat dos vacunes més. Aquestes dues però, han representat 5 punxades més, 2 per l’Encefalitis Japonesa i 3 per la ràbia. En total doncs, 6 vacunes via intramuscular i 2 via oral, Còlera i Malària, que en aquest últim cas és la de quimioprofilaxi.

La part positiva de tot plegat és que el pànic a les agulles que tenia la Laia, ha desaparegut per complet.

Per aquells que vulgueu saber quan ens ha costat això de les vacunes, us podem dir que la visita de Lleida, que com totes inclou un servei d’assessorament així com les pròpies vacunes, ha estat de 39,59€/pax. Com que vam haver d’anar a un altre centre i tots són independents i tenen les arques ben buides vam haver de pagar uns altres 20€.

Quina ruta seguir?

Aquesta va ser una de les grans preguntes que ens vam fer un cop decidits a obrir parèntesi. Per on començar? què volem visitar? quan et planteges fer "la volta al món" te n'adones que hi ha tantíssims llocs per on voldries caminar que sis mesos són un suspir i prou. Però bé, això a la vegada és tot un repte perquè has de fer casar temps, ganes i pressupost en una ruta.

El primer que vam fer va ser mirar blocs, guies, mapes i parlar amb la gent que havia estat en països que ens interessaven. A tot això li vam sumar els nostres "somnis", és a dir, allò de "no em puc morir sense haver vist..." i d'aquí vam anar triant: que si el Taj Mahal, el trekking dels Annapurna, els arrossars de Vietnam, un massatge tailandés a Bangkok, Myanmar i la seva gent, el Pnom Penh de l'Agus, estirar-nos en una platja paradisíaca i nedar entre peixos de colors, veure Nova Zelanda, el Machu Picchu, visitar l'Anton, l'Anya, la Jana, la Verònica i l'Anton petit a Bariloche... Com que el pressupost és part important del viatge, bona part dels països havien de ser de baix nivell de vida perquè ens sortís econòmic i poder compensar així les despeses d'altres indrets més cars. 

Un cop feta la "llista" vam haver de decidir en quin sentit faríem la ruta. I aquí hi intervé el clima. Com que a l'Àsia l'època de pluges pot condicionar bastant el dia a dia, vam veure que el novembre era bona època per començar en sentit Àsia i acabar per Sud-Amèrica quan allà comença la tardor. Així també ens asseguràvem que Nova Zelanda ho veuríem durant l'estiu. Per tant, la ruta a seguir, aproximadament, seria: Índia, Nepal, Tailàndia, Myanmar, Vietnam, Cambodja, Fiji, Nova Zelanda, Bolívia, Perú, Xile i Argentina. Els dies que passarem a cada lloc no ha estat tant fàcil de definir... però amb l'ajuda de la Lonely Planet i els blocs i fòrums d'internet ho hem pogut perfilar bastant acuradament. 

En la definició final del trajecte també hi va influïr el paquet de vols que vam agafar amb l'agència anglesa Round The World Flights, amb qui hem contractat els 5 vols més grans del viatge per un (creiem) bon preu vist altres opcions. Els vols que tenim agafats són London-Delhi, Bangkok-Fiji, Fiji-NZ, NZ-Santiago de Chile i Buenos Aires-London. La resta queda obert a la pseudo-improvització i al que/qui ens anem trobant i ens vingui de gust pel camí. 

Ja tenim ganes que comenci la ruta dels tamarros!

Obrim parèntesi

Com ja sabeu, ja fa força temps que ens passava pel cap obrir un parèntesi a les nostres vides abans d’assentar-nos en algun lloc de CAT i començar a estalviar per...

...ben bé no ho sabem.

En acabar la UNI ens passava pel cap marxar a l’estranger en un país de parla anglesa per una durada de 2 anyets. El pla no podia ser millor, jo era el mantingut de la Laia i només m’havia de dedicar a estudiar i practicar la llengua; la Laia era qui portava les garrofes a casa. Tot plegat increïble!

Els dies van anar passant i els dos vam començar a treballar. Gran error perquè aquí suposo que la tamarreta se’n va adonar que això de mantenir-me no era la millor opció. Un lleuger canvi va aparèixer a la proposta inicial: havíem de fer un viatge llarg i que aquest acabés en un país en el que poguéssim establir-nos durant un temps i fer calaix.

La idea del viatge ben aviat va començar a ser el motiu principal del que havia de ser el nostre parèntesi tenint ben present la gran experiència que havien viscut feia un temps l’Anna i en Jordi fent la volta al món. Cada cop estàvem més agust a les feines però cada cop la idea de fer la nostra volta al món (dit amb la boca molt petita) ens ocupava més els nostres projectes de curt termini.

Després de pensar-hi molt i molt, ens vam acabar decidint per demanar una excedència d’un temps raonable, 6 mesos, fer la nostra volta al món i tornar carregats de noves experiències, energia i moltes altres coses que ja us explicarem quan tornem.