Com ja sabeu, ja fa força temps que ens passava pel cap obrir un parèntesi a les nostres vides abans d’assentar-nos en algun lloc de CAT i començar a estalviar per...
...ben bé no ho sabem.
En acabar la UNI ens passava pel cap marxar a l’estranger en un país de parla anglesa per una durada de 2 anyets. El pla no podia ser millor, jo era el mantingut de la Laia i només m’havia de dedicar a estudiar i practicar la llengua; la Laia era qui portava les garrofes a casa. Tot plegat increïble!
Els dies van anar passant i els dos vam començar a treballar. Gran error perquè aquí suposo que la tamarreta se’n va adonar que això de mantenir-me no era la millor opció. Un lleuger canvi va aparèixer a la proposta inicial: havíem de fer un viatge llarg i que aquest acabés en un país en el que poguéssim establir-nos durant un temps i fer calaix.
La idea del viatge ben aviat va començar a ser el motiu principal del que havia de ser el nostre parèntesi tenint ben present la gran experiència que havien viscut feia un temps l’Anna i en Jordi fent la volta al món. Cada cop estàvem més agust a les feines però cada cop la idea de fer la nostra volta al món (dit amb la boca molt petita) ens ocupava més els nostres projectes de curt termini.
Després de pensar-hi molt i molt, ens vam acabar decidint per demanar una excedència d’un temps raonable, 6 mesos, fer la nostra volta al món i tornar carregats de noves experiències, energia i moltes altres coses que ja us explicarem quan tornem.
Com va tot parella de dos... bé, ja veig que molt bé... i m'agrada molt veure els vostres rostres de felicitat!!!! Endavant!!!
ResponEliminaPer cert,els coixints estan fent un gran servei... quina bona pensada que vau tenir!
Aviat donarem la baixa a les vostre bicis... estan que no s'aguanten... però ja han fet el seu servei.
Una abraçada i que continui la gresca!!!