Bariloche és un enclavament privilegiat, i és que miris cap on miris veus paisatges de postal. A més, si canvia el vent, la llum, els núvols o l'estació, el paisatge també ho fa.
Aquest diumenge, després de passar un cap de setmana autèntic amb sessió de cinema a casa, pastissos de xocolata, asado, feinejar amb la llenya, prendre mate i fer família, vam anar a fer un tomb cap a l'altra banda del Nahuel Huapi. Vam tenir la gran sort que era una tarda de vent, amb núvols impossibles i colors de posta de sol de principis de tardor. Una passada!!
I demà, després d'uns quants dies per Bariloche aprofitant les hores amb els de casa, ja enfilem cap a Buenos Aires on ens espera l'Ares. Última parada.
Això d'última parada sona estrany i tot, eh??? Ara quan torneu haureu de seguir escrivint un blog, si no els currantes no sabrem què fer al matí a l'arribar a la feina després de mirar el correu. ;p
ResponEliminasi tio no hem puc imaginar un mon sense blog...ya vaig patir prou quan es va acabar LOST ara obrimparentesi. Per cert hi haura sorpresa de final de temporada?
ResponEliminaun espectacle disfrutar amb familia....
ResponEliminaaixo s'ha de viure... un privilegi, un somni... i tot real, petonets de tots i que ens duri per sempre
.. potser no ho hauria de publicar ... però no ho puc evitar: m'he emocionat al veure la foto del Ton i tota la família.
ResponEliminaTon, Anya, ... m'agradaria tant fer-vos una abraçada!! Una abraçada i prou, i després arrencar a córrer, ves a saber ...
I als vostres fills, que no els conec, que no em coneixen ... Malgrat hi hagi un món que ens separi, potser us arribi d'una manera o altra l'escalf d'una abraçada.
I un petó per cadascú ...
Si...!! Jo també començo el dia mirant el blog des del bus... Que farem ara?? No volem tancar parèntesi!!!!
ResponEliminaja han passat dos dies i encara pesa.... i miro les fotos ... que macooooooooooooooo¡¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaval la pena.
Ei genteta!!!
ResponEliminaJa fa un parell de dies que estem passejant per BBAA amb l'Ares i tot molt xulo.
No us fiqueu nostàlgics amb el blog perquè tard o d'hora s'havia d'acabar. Quan arribi la segona temporada ja tornareu a estar entretinguts. jejeje.
Ton, ens sumem a l'abraçada del Txema.
la veritat es que molt maco el txema. li vaig fer un mail i espero que l'haigi llegit. el que hauriem de fer ara es comvencer-lo que ens vinguin a veure tots.. jejeje... una abrassada per auqesta famìlia tan maca i tots els amics que teniu. petonets!!!!
ResponEliminasegona temporada????? uoooooo :)
ResponElimina