Te quiero mucho como la trucha al trucho!!!

Després de visitar zones desèrtiques ens venia de gust canviar els colors marrons pels blaus del Llac Titicaca. Així que després d’empalmar dos busos vam fer cap a Copacabana, sí sí, la Copacabana de Bolívia i fundada abans que la de Brasil. Aquest “poble-ciutat”, és la porta d’entrada al Llac i on per Carnaval i van molts bolivians per visitar la seva verge. Segons la tradició portar el vehicle ben guarnit davant la Verge de Copacabana els protegeix d’accidents i d’averies durant la resta de l’any. Us podeu imaginar el merder de cotxes, autocars, furgonetes... que van desfilar per allí. Un espectacle.

El dia següent vam agafar una barqueta per arribar fins a l’Illa del Sol, on segons diuen els historiadors va néixer la cultura Inca amb totes les seves creences sobre el Sol, la Lluna i la Terra. Vam allotjar-nos en un hostal familiar, i és que al nord només hi viuen 600 persones, tots ells indígenes de la cultura Tiahuanaco. Vam visitar-hi la roca sagrada o Titi Qarqa, unes ruines inques i una taula on feien les ofrenes i on encara hi fan rituals els Tiahuanaco, i vam caminar pels senders empedrats que recorren l’illa.

I arribats aquest punt us preguntareu: i el títol? Doncs ve perquè al llac Titicaca hi ha moltes truites (truchas) i és el plat típic de la zona, i com que teníem mono de peix de feia dies, ens hem alimentat a base de “trucha” mentre hem pogut!

Per cert, avui marxem cap a Rurrenabaque per visitar la selva boliviana i veure animals salvatges. Ho vam decidir ahir a la tarda i hi estarem tres dies incomunicats.