Objectiu: Salar d’Uyuni

HA COSTAT PERÒ AL FINAL HEM POGUT PUBLICAR ELS POSTS AMB LES FOTOS!!!

Com a bons guiris, vam contractar el tour San Pedro de Atacama – Salar de Uyuni. El vam contractar amb “Pamela Tours”, una agència familiar que fa molts anys que roda i que és d’una padrina boliviana d’Uyuni, la doña Roberta, que té només una dent i alguns conductors, entre ells els seus fills, i que ho fa tot molt casolà; fins i tot a Uyuni ens va preparar ella els àpats que vam menjar a casa seva.

Vam sortir de San Pedro en un microbús conduit per un fill de la Roberta fins a la frontera amb Bolívia. Allí, un home amb uniforme assegut dins una caseta al mig del no res ens va segellar els passaports sense ni tan sols mirar la foto o el nom. I sota un vent gèlid vam esmorzar esperant que arribessin els 4x4 que ens havien de dur per Bolívia.

Érem dos cotxes, un amb 5 japonesos (un d’ells amb guitarra espanyola inclosa i repertori variat de cançons) i l’altre amb 4 francesos i nosaltres. El nostre conductor era l’Ever, de 25 anys, i que només pujar al cotxe li va dir al Joan “mejor será que me hables porque llevo toda la noche conduciendo y tengo sueño”. Sort que mastegar fulles de coca el mantenia despert, jajajaja.

El recorregut ens va portar, els dos primers dies, per llacunes precioses i pel mig del desert. Vam veure llacunes de diversos colors: blanc, verd, roig, amb flamencs i sense flamencs. Ens vam banyar en aigües termals i vam veure una zona de guèisers i fang bullint, llames, vicunyes i volcans. I tot això a més de 4000 m d’alçada. Us podeu imaginar que respirar no era pas cosa fàcil i molt menys dormir. El segon dia vam arribar a Uyuni i vam visitar el cementiri de trens per l’endemà aixecar-nos a una hora innombrable i anar a veure la joia de la corona: el salar. El salar és màgic. Quan hi arribes, ara que està cobert per una capa fina d’aigua, sembla que estiguis al cel. No es pot diferenciar on és l’horitzó, ja que és un mirall immens. Les fotos parlen per si soles. Evidentment, un cop al mig del salar només se’ns van acudir fotos “xorra” per fer. Aquest salar és el més gran del món, té punts on la crosta de sal fa més de 12 m de profunditat i, a més, creix cada any una mica. Im – pressionant.

Un cop a Uyuni, hem tingut la sort de poder veure el carnaval, que és la festa més grossa d’aquí. Les comparses desfilen tooooota la tarda, alguns disfressats i altres simplement ballant al ritme de la música i es converteix en una guerra campal d’aigua i escuma entre els espectadors i els que desfilen. D’aquí pujarem fins La Paz.