“Atrapats” per Rurre

Rurrenabaque és una ciutat al mig de la selva boliviana. S’hi pot arribar per terra seguint la carretera de la mort (opció que vam descartar abans de pensar-la) o per aire gràcies a la pista d’aterratge que tenen enmig de la selva (ara fins i tot està asfaltada!). Així és que vam agafar un vol íntim amb 7 passatgers inclosos nosaltres, més el pilot i el copilot. Mai havíem pujat en un avió tan petit! Vam veure la cabina tota l’estona i fins i tot com el pilot es posava un para-sol d’aquests platejats de cotxe que donen de propaganda perquè li tocava massa el sol. Molt graciós!

Sembla que les coses improvisades surten bé, i és que a Rurre vam decidir de venir-hi la tarda abans de volar i un cop aquí ens hem trobat que fan uns tours molt interessants (i barats) per “las pampas” i la jungla. De moment hem anat a las pampas, que és una zona que ara està tota inundada d’aigua i on hi viuen molts animals. Hi hem passat tres dies i bàsicament el que hem fet ha estat rondar en barca per la zona a la “cacera” d’animals de la mà del nostre guia Jimmy. Dormíem en un lodge de fusta elevat sobre l’aigua en companyia d’en Casimiro i en Pedro, dos cocodrils que viuen allà. El lodge estava envaït, com tot Bolívia, d’israelites, i és que no sabem què passa però fins i tot els guies parlen hebreu i les cartes dels restaurants estan en aquest idioma. Pel que fa als animals, ens van dir que en època seca se’n veuen més, però nosaltres hem quedat prou satisfets: aus del paradís, moltíssimes espècies d’ocells més, lloros de colors, tucans, micos, un “ós mandrós”, cocodrils, dofins, piranyes, anacondes, cobres, tortugues, libèl·lules gegants... Una visita ben diferent del que havíem vist fins ara.

Hem quedat tant encantats d’aquesta zona que ahir vam arribar a Rurre i avui mateix ja tornem a marxar cap a la jungla, al parc del Madidi, a passar-hi tres dies més. A veure què hi trobem.