21 de març 2011

Sucre i Potosí

Probablement les dues ciutats més boniques de Bolívia i no fem cap descobriment perquè les dues han estat declarades patrimoni de la humanitat. Sucre és la capital constitucional de Bolívia i manté molts edificis de l'època colonial, per això passejar pels carrers d'aquesta ciutat recorda una mica les ciutats que tenim per casa nostra.



Potosí, com Sucre, també té molta arquitectura colonial i a més el valor afegit de les mines. Per fer una tast de cada, ahir vam visitar la Casa de la Moneda, un museu que antigament havia estat el lloc on es feien totes les monedes del país i part de sud-amèrica. Vam poder veure la maquinària original d'una de les etapes de fabricació en què el procés de laminat de la plata es feia amb una premsadora dissenyada a Àustria, fabricada a Espanya amb fusta d'alzina i portada peça per peça fins a Bolívia. 

Per continuar endinsant-nos a la realitat de Potosí avui ens hem ficat dins la Mina Rosario al Cerro Rico de Potosí. Aquesta ciutat té una tradició minera de més de 500 anys gràcies a la plata i altres minerals que dóna aquest cerro. Tant és així que cap al 1600, Potosí tenia 160.000 habitants, molt més que ciutats com París o Londres.

Abans d'entrar a la mina hem passat pel mercat dels miners a comprar coca i refrescs per oferir-los-els dins la mina. Allí hem pogut tenir a les mans dinamita, detonadors i metxes com els que utilitzen. Després hem passar pels "Ingenios", lloc on es processa per flotació el mineral que s'extreu de la mina. Ens ha deixat glaçats de la manera que treballen: la sala de reactius són quatre cubetes amb productes com cianur, o sulfat de coure fent tombs alegrement i caient en embuts de plàstic. D'aquí ja hem anat a l'acció i hem entrat a la mina per veure com treballen. Túnels estrets i a trams molt baixos i negats d'aigua, bigues que no inspiren confiança, pols a l'ambient, escales per anar d'un nivell a un altres, fred al principi i calor al fons, molta foscor, olor a laboratori de la uni i miners als racons més inhòspits empenyent vagonetes o triant el mineral. En resum una feina molt dura que aquí a Bolívia té unes condicions laborals molts precàries.





4 comentaris:

  1. Sort que quan veig les fotos, penso que si les veig és que ja heu sortit del tururut on us havíeu fotut! ^^ Us apuntaré a un càsting per a presentadors de Callejeros... John in the Jungle... Laia, Exprloradora... etc.

    I la botella de plàstic que portes a la mà, i el ...mobil?gps?... que porta el joan a la seua mà, què representa que era?


    de regalo, això: http://www.youtube.com/watch?v=PRsI9NKSRk4

    ResponElimina
  2. i ratpanats que ni ha?????????. jo ting ganes de posar-mi¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  3. jajaja! GPS?!?! és la funda de la càmara digital!!! jajaja.

    Anton allí no hi havia ni rates. només pedra i més pedra.

    ResponElimina
  4. ja sento l'olo¡¡¡¡¡¡ de lleide¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina