"Saltant" de quebrada en quebrada

Pels que no ho heu pillat, el títol era un "xist". I és que al sortir de Bolívia ens vam instal·lar a Salta per visitar les "quebradas" del voltant. A Potosí vam agafar un bus que ens portaria fins a la frontera, on vam arribar fets uns glaçons perquè van ser 10h de viatge al costat d'una finestra que no tancava bé i que deixava passar un fred gèlid propi de 4000 a 3000 m (que és l'alçada a la que vam estar tota l'estona). Tots els bolivians portaven mantes i vam entendre perquè. Jajaajajaja, quin parell de pardillos!

Un cop al límit de Bolívia amb Argentina, que és el poble de Villazón que a l'Argentina pren el nom de La Quiaca, vam creuar la frontera com a nosaltres ens agrada: a peu i de matinada. A les 7 del matí ja estàvem esmorzant facturitas a l'estació de busos de La Quiaca esperant per anar a Salta. Aquí els preus ja eren diferents. Què car comparat amb Bolívia! Vam comprar bitllets i a fer quilòmetres! El trajecte fins a Salta és preciós perquè es passa per tota la Quebrada d'Humahuaca, patrimoni de la Humanitat. Aquesta quebrada l'hem visitat a fons amb un tour d'allò més íntim: 4 turistes i la guia amb cotxe. És una quebrada preciosa, amb colors molt diferents i tots combinats amb formes creades per l'erosió que ho fan espectacular. També hi ha una part històrica de ruïnes de tribus pre-incaiques i incaiques.

Tampoc ens volíem perdre el Cafayate, i també l'hem visitat en grupet petit i amb cotxe. També és una combinació genial de colors i formes impossibles que culmina amb unes visites a un parell de bodegues de la ciutat i la corresponent degustació. Ens ha encantat!!

Ara som a l'estació de busos de Salta, en plan sense-sostre, esperant que es facin les onze de la nit per anar a un poble on, a les dues del matí, agafarem un bus que dura dos dies (!!!!) per fer 2500 km fins a Bariloche. Tenim unes ganes boges d'abraçar a l'Anton, l'Anya, la Jana, la Verònica i l'Anton petit!!!!