Després de deixar enrere el gel vam enfilar costa oest amunt amb l'objectiu d'arribar a Picton, ciutat on havíem d'agafar el ferri per creuar a l'illa nord. Així que amb la nostra estimada furgo vam anar tirant fins a la primera parada a Punakaiki on hi ha unes formacions rocoses d'allò més estranyes. Els diuen pancakes i el nom està molt ben trobat tal com podeu veure a les fotos. La part més espectacular d'aquesta zona no vam poder veure-la perquè es requereix de mala mar, i és que si les ones són suficientment altes, a l'entrar als pancakes pugen pels forats que el mar ha anat fent a la roca i surt en plan guèiser.
La segona parada no va ser una destinació turística, la podríem anomenar parada d'avituallament. Després d'uns quants dies necessitàvem carregar la Wicked de menjar i això ho vam fer al Pack'n Save de Richmond. Havia de ser un supermercat d'aquesta cadena perquè ho tenen tot més barat i a més a més tenen unes supercaixes enormes de Muffins i cookies de xoco que per esmorzar van la mar de bé (nyam nyam).
A la tarda vam arribar a la zona dels Marlborough Sounds on hi vam passar dos nits. Aquí ens vam fer una idea de com són els fiords de la punta més septentrional de l'illa sud. En definitiva molt diferents que el Milford Sound i companyia ja que als del sud les muntanyes són molt abruptes i altes amb geleres als cims mentre que al nord són muntanyes més arrodonides i farcides de bosc semitropical. Un contrast molt bèstia que vam constatar després d'una caminadeta que vam fer per la zona.
Avui hem arribat a Picton i hem agafat el ferri que després de 3 hores ens ha tornat a deixar a terra "ferma", aquest cop a l'illa nord. Així doncs deixem l'illa sud de NZ amb molt bon gust de boca i amb 2600km a les nostres esquenes.
es tot aigua salada. la gent viu de la pesca?, o no hi ha gairebè ningù? quin mo no?... es una preciositat. mplts petonnnnnnnnnnnnns
ResponEliminaQuins paissatges!!
ResponEliminaUs imagino menjant un deliciós muffin de xoco, una beguda calenta i asseguts en un indret amb bones vistes....
Què més és pot demanar??
Anya, m'ha agradat molt llegir que ja tens la paba al foc, "quins records" trobem molt en falta Argentina "les extrañamos un montón": la seva gent, el menjar, els paissatges, tot.
ResponEliminaA mi NZ tb em recorda a l'Argentina. On esteu vosaltres, Bariloche és un no parar de paissatges únics. La ruta de los 7 lagos, Isla Victoria.... La patagonia en general és molt única.
La meva recomanació culinaria, perdó que mi posi, és que els prepareu un asado amb picadita, cordero patagonico, cuinat amb foc a terra ben espatarrat com ho feu vosaltres, després un matecito amb galletitas i dulce de leche.... espectacular!!!!
Cariños desde BCN
mmmm! se'ns fa la boca aigua!!!! la taula parada a casa de la família!!
ResponEliminaAnton, pel que hem anat veient creiem que sobretot viuen dels serveis i els que viuen de la terra ho fan més de la ramaderia (ovelles i vaques sobretot) i de la fusta.
Petons!!