Wanaka: trekkings per la zona

Seguint la tònica habitual d’aquests dies per Nova Zelanda, hem fet trekkings cada dia. I la zona de Wanaka no podia ser menys. Diuen que Wanaka és com un Queenstown en petit perquè també està al costat d’un llac de postal i ofereix esports d’aventura. Realment està posada en un lloc privilegiat i, per això, hem volgut explorar la zona a peu. La veritat és que hem trobat racons molt bonics. El primer dia vam fer una excursió al Roys Peak, just al costat del llac. Hi havia una mica de núvols però vam tenir una bona vista del llac Wanaka. Després d’una migdiada de senyors a dins de la furgo vam anar al Diamond Lake per tenir-ne un altre punt de vista i a la nit a dormir al pàrquing del parc nacional del Mt Aspiring (ai si ens veiessin aquests puritans del Department of Conservation - DOC!).

L’endemà, que el temps va millorar notablement, vam poder pujar fins al Rob Roy Glacier, una glacera que queda just davant dels morros al final d’un camí molt agradable. Nosaltres ens vam aventurar fora del camí recontraremarcat pel DOC (aquesta gent són com un gran hermano de la muntanya) i, amb unes quantes relliscades de cul per les roques i les herbes humides, vam poder veure la glacera de ben a prop. Fins i tot vam veure com se’n desprenia un bloc de gel! A més, vam tenir unes visitants ben gracioses: les kea. Són com uns lloros que viuen a les muntanyes neozelandeses, de colors molt macos (blau, verd, taronja...) i que no tenen massa por dels humans. Per tot arreu hi ha cartells que hi diu “Please do not feed the kea” perquè sinó diu que es tornen gandules i no busquen el seu propi menjar. Si poguessin llegir enviarien a prendre pel ... als del DOC!