Post curiositats (ja feia dies que no n’hi havia)

25/01/2011

Érem a Bangkok i vam decidir anar a comprar roba barata a l’MBK, un centre comercial. El Joan s’havia desfet dels seus texans vells (comprats a 2n d’ESO) i se’n va mirar uns de nous. Primer va parar en una botigueta i se’n va emprovar cinc o sis mirant-se’ls dels quatre costats, però resulta que no n’hi feia cap el pes i va marxar sense comprar, amb les dependetes fent mala cara. Finalment en va trobar uns en un altre xiringuito de l’MBK. Quan se’ls va haver emprovat (marca Built-In, nova per nosaltres) i ja havia decidit que se’ls quedava, la noia li diu “one moment, these are Diesel” i treu unes tisoretes i comença a retallar l’etiqueta de roba on hi havia la marca. Just a sota va aparèixer una etiqueta igual però Diesel. Vam flipar. Resulta que ho amaguen perquè la policia no trobi les còpies il·legals!!! Same Same But Different.

26/01/2011

Seguint amb la tònica de falsificacions i còpies de Bangkok, vam optar per fer-nos un carnet internacional d’estudiants per aprofitar els possibles descomptes que puguem trobar per sudamèrica. Vam anar a Khao San Road, meca dels turistes i lloc on trobar qualsevol cosa que busquis, i en un dels diversos llocs de carnets i certificats falsos que hi ha vam fer-nos els carnets. En aquests llocs falsifiquen el que vulguis: et pots fer un certificat de qualsevol carrera, un carnet de conduir alemany, un DNI espanyol o un carnet de pilot d’avions. I tot en 20 minuts!

4/02/2011

Bounty Island, Fiji. Havíem agafat les ulleres i les aletes per fer snorkel per davant de l’illa, que ens havien dit que era molt maco perquè el corall tenia molts colors. El Joan rondava per una punta i jo em vaig posar per la zona del mig, empanada amb el corall. Hi havia un monticle molt graciós amb molts peixos de colors pel voltant. Anava badant per allí quan, just al tombar pel monticle, alço la vista i em trobo davant per davant amb un “tauronet” de 2 m i com jo d’ample. Em va passar a dos pams de la cara ni més ni menys! Li vaig veure tota la boca. Evidentment, em vaig cagar i només vaig poder fer una cosa: alçar la vista per sobre de l’aigua per veure on era la sorra i nedar tan ràpid com em donaven les cames i les aletes fins a terra “ferma”. Aquell dia l’snorkel em va durar menys de 15 minuts.

6/02/2011

A l’avió de fiji a NZ ens van donar el formulari d’arribada a NZ, que tenia força preguntes rares, com ara si portàvem botes de trekking. Vam llegir a la guia que eren molt escrupolosos amb els elements de muntanya que portessin terra enganxada i que fins i tot et podien fer netejar el material a l’aeroport mateix. Nosaltres vam declarar que portàvem botes de muntanya pensant que només ens preguntarien si les portàvem netes o brutes. La nostra sorpresa va ser quan vam arribar a les duanes i vam veure que no només escanejaven cada bossa per raigs X minuciosament sinó que també les feien obrir per examinar tot el que declaraves. Total, que ens va tocar obrir les motxillotes allà al mig, buscar les punyeteres botes i donar-les al senyor inspector, que se les va mirar parsimoniosament de dalt a baix per si hi veia una mica massa de terra enganxada que pogués fer entrar a NZ alguna llavoreta o malaltia perjudicial per l’ecosistema de l’illa. A part d’això ens van fer ensenyar la bossa de cacauets que portàvem per picar i contestar quaranta mil preguntes sobre els medicaments que dúiem. Són uns puritans!

7/02/2011

Un cop vam haver agafat la furgo del magatzem de Wicked Campervans, vam anar al Pack’n Save, que ve a ser com un Lidl de Nova Zelanda, i vam carregar de menjar pels propers dies. Una de les coses que vam comprar va ser una botella de vi. Quan érem a la caixa per pagar, la dona va passar la botella de vi pel lector de codis de barres i automàticament la llum que senyalitzava el número de caixa va començar a fer pampallugues i va venir l’encarregada. Ens va demanar si teníem el passaport perquè necessitaven comprovar l’edat per poder vendre’ns el vi. Ens van dir que havíem de ser majors de 25 per poder-ho comprar!! Sort que feia 2 dies que havia fet els 26...