On the road

Ja estem “on the road”. El primer dia per Christchurch vam fer poca cosa més que passejar per la ciutat i reposar a l’alberg i l’endemà vam anar a cal Wicked a recollir la nostra furgoneta i el que serà casa nostra els propers 20 dies. Allí vam conèixer el Manel de Cervera, que viu a Sidney i que s’havia fet l’illa sud en 7 dies. I vam agafar la furgoneta. Com totes les Wicked, porta grafittis pintats per fora. La nostra es diu “asshole” (ja té mala llet) perquè hi ha tot d’ases que surten de forats al terra i al darrere hi diu “I’m surrounded... by ass-holes”. En fi... humor neozelandès. A dins hi tenim matalassets, lloc per desar les coses, estris de cuina, una pica per rentar plats i dues cadires plegables. És velleta del cagar però fa la feina. No passem de 80 km/h i tremola tota. És força graciós!

El primer dia no va fer massa bon temps i vam fer tirada llarga, passant primer per la Banks Peninsula, fins al llac Tekapo que neix d’una glacera i és de color turquesa. Vam aparcar la furgo a peu d’aigua i vam tenir vistes privilegiades tant a l’hora de sopar com l’endemà al matí. Aquí tot és enooooorme. Valls amplíssimes, llacs molt grans... i la carretera és una postal a cada racó. Bona part de la gràcia de NZ són els trajectes.

Ahir vam arribar fins a Aoraki o el Mount Cook, on vam fer nit. Abans, però, vam fer una visiteta al llac Tasman, que neix de la glacera amb el mateix nom i que només fa 30 anys que hi és, producte del desgel. Té alguns icebergs flotant que el fan diferent. La glacera del Tasman és la més gran i més llarga de tot NZ.

Avui, que ens ha despertat un guarda del parc picant a la finestra de la furgo, hem fet unes excursions curtes pel parc del Mt Cook. Després d’haver pagat la taxa per dormir aparcats al parc, hem anat pel Hooker Valley fins arribar a veure el llac i la glacera del mateix nom i després al Kea Point, des d’on hem vist un Mount Cook com el que pintarien els nens, amb forma de punta i nevat de dalt.

Ara, seguim “on the road”, a veure on farem nit.