Coromandel: anem a la platja

La Wicked ja ens havia portat per molts paratges de NZ, però encara ens faltava veure com eren les platges d’aquest país. Així que vam enfilar una carretera de corbes al nord de Rotorua per posar-nos a la península de Coromandel. Allí vam estar a tres llocs: Opoutere, Hot Water Beach i Opito. A Opoutere, en un raconet d’allò més tranquil d’on només calia creuar un bosc de pins per arribar a la platja, ens vam assabentar del terratrèmol de Chirstchurch.

Opoutere tenia una platja on al caminar no deixaves petjades (super raro!) i on la sorra humida era quasi com un mirall. D’allí vam pujar fins a la Hot Water Beach que, com el seu nom indica, té aigua calenta. I us preguntareu... com? Doncs resulta que a relativament poca distància de la superfície hi ha un filó de magma que fa que la sorra estigui calenta i que l’aigua que l’envolta també. Era curiós estar dins el mar jugant amb les ones i cremant-nos els peus al mateix temps. Com que la zona que està calenta només és accessible amb marea baixa, fins a la tarda no va començar a arribar la gent,. Nosaltres, quan ho vam veure bé, vam fer un bon forat a la sorra que es va convertir en una basseta d’aigua tèbia on vam estar en remull la resta de la tarda acompanyats per l’Andreu i la Igua, dos viatgers com nosaltres. Quan ens vam aixecar vam veure que hi havia un fotimer de gent que havien fet el mateix i aquell rocle de sorra estava inundat de persones en remull!! Per tornar a trobar la tranquil·litat, vam anar a passar la nit a Opito, una platja semblant a Opoutere amb la que vam dir adéu als viatges de la Wicked, ja que l’endemà vam anar fins a Auckland on hem acabat el periple kiwi. Ara cap a terres xilenes!!

Per cert, un missatge per aquells que segui el calendari: hem hagut de modificar una mica la nostra ruta i segurament no anirem a Perú. És època de pluges i pel que sembla les carreteres no són massa segures i les inundacions abundants. Si no vols pols no vagis a l’era, que diuen.