SaPa

Els dos últims dies del 2010 els hem passat a SaPa, una població que van fer els francesos quan van ser per aquí i des d'on surten alguns trekkings famosos per les vistes de camps d'arròs i poblats indígenes.

Hem de dir que del que ens imaginàvem al que hi hem trobat, hi ha un bon tros. Vam fer un trekking de dos dies i el primer vam tenir força bon temps, amb estones de sol i núvols al final; tot  i això, vam poder veure una mica el famós paisatge d'arrossars que parla tothom. Això sí, heu de tenir present que és hivern i no hi queda ni un bri d'arròs, tots els camps estan negats d'aigua i el terreny és molt humit. El camí va entremig de camps i creua poblacions indígenes, el que passa és que les indígenes s'han acostumat una mica massa al turisme pel nostre gust i sembla tot plegat un circ. Vesteixen les robes tradicionals, que són molt vistoses i maques, però es dediquen a seguir insistentment als turistes per aconseguir vendre alguna manualitat. El punt bo és que vas tot el camí acompanyat i pots parlar amb elles (però s'ha de vigilar de no entrebancar-se perquè a vegades són com ombres!). La pena és que algunes són nenes ben jovenetes que haurien d'estar a l'escola i no esperant algun bitllet d'uns turistes.

El segon dia ens vam aixecar amb una boira més espessa que la de Lleida i no s'hi veia a un pam. Vam tornar a portar la comitiva d'indígenes seguint-nos tot el camí i vam creuar un parell més de poblacions per tornar finalment a SaPa al migdia. El resum és que per gaudir de SaPa s'hi ha d'anar a la primavera per veure el verd intens de l'espiga d'arròs i intentar explorar-ho de la forma més independent possible, si es pot.