Es mereix un post a part

Aquest post l'anàvem a incloure a les curiositats però creiem que es mereix el seu propi espai. Avui era el segon dia per la Halong Bay amb vaixell i, després de gaudir d'una estona amb el kayak per les coves i menjar un bon dinar, nosaltres hem pujat a dalt del vaixell per veure les vistes i els "mariners" s'han quedat a baix conduint el vaixell altre cop cap a Cat Ba. El Joan estava llegint i jo estirada a l'hamaca escoltant música quan hem vist que el vaixell s'encarava cap a una de les roques. Hem pensat "ara girarà", perquè els vaixells aquests van a pas de tortuga i els conductors s'empanen una mica i acostumen a "deixar-los fer". El cas és que hem anat veient com el vaixell s'anava quedant sense marge de maniobra i el nostre culet es feia petit proporcionalment. 

Hem baixat ràpid a la cabina i hem vist que el tio no hi era i li hem fet un crit. Ha sortit del fons, on hi ha la cuina, i quan ha vist el roc a 50 metres ha fotut una cara d'espant (com la nostra) i ha saltat al timó. L'ha començat a girar a tope però ja era massa tard. Allí hem entès que ens la pegàvem. Efectivament, ha rebentat tot el lateral del vaixell (de fusta) amb tant mala sort que pel forat hi ha començat a entrar aigua a dojo. Ens ha mirat i ens ha donat dos salvavides i ens hem mirat amb cara de tontos i ens els hem posat. L'altre tio ha començat a cridar a un dels pescadors que estava més a prop per dir-li que vingués. Ens hem entaforat d'un bot amb les motxilles i tot a dins la barca del pobre pescador que estava flipant tant o més que nosaltres quatre junts. L'aigua no parava d'entrar al vaixell i en deu minuts hem vist com "ara el veus, ara no el veus". Flipant! Total, que hem arribat a port amb una barca de pescador i els tios no sabem si cagats de por, cabrejats o en estat de xoc. I tot això en 28 de desembre ;)