Per començar, hem de dir que Ninh Binh és potser la ciutat més lletja i trista que hem vist fins avui, però que ningú s'espanti perquè Ninh Binh només és el lloc on dormir i menjar, ja que el destí real són les coves de Trang An i Tam Coc. És un lloc molt maco que hi ha just al costat de la ciutat i que es defineix com el Halong Bay terrestre. Imagineu-vos la plana de Lleida poblada de muntanyes calcàries com bolets "flotant" entremig d'aigua dolça molt tranquil·la (més que un riu sembla un llac immens). Doncs hem explorat aquesta zona damunt d'una barqueta de rems que ens ha dut per dins de diverses coves que hi ha per sota de les muntanyes i hem passat una estona d'allò més tranquil·la. Aquí també hem provat una nova experiència typical vietnamese que és anar tres persones en una moto de 125 semiautomàtica de l'any de la pera. Podem dir que no és molt còmode però sí econòmic, fet que ens compensa bastant. I perquè hem sigut tres en una moto? doncs perquè a Sapa vam conèixer la Julie, de França, i hem passat amb ella els dies del trekking i els dos dies per Ninh Binh.
Au, post curt pels que no us agrada llegir! aquí van les fotos!
de que estan fets els teulats?.. heu vist les eines que fan servir?, el tiupus de fusta?... ja m'ho explicareu. petonets
ResponEliminaDon aqui a Albatarrec ens hem atipat de gambes, pernil i pinya superdolça. Ja que ens feu dentetes amb el Sapa i el Ninh Binh nosaltres us les fem amb els dinarets de la Maria.
ResponEliminaMe quedat amb ganes de veure una foto dels 3 pujats a la 125cc
ResponEliminaBalta, qui volies que ens fes la foto? un vietnamita? veient de quin peu calcen hagués estat impossible.
ResponEliminaAnton, fins ara hem vist teulades de molts tipus segons on ens trobem i del tipus d'edifici. Edificis antics imperials: teulada de ceràmica petita. Cases rurals: teulada de bambú i fulles de palmera. Les més recents, d'uralita. Edificis de ciutats: tot en obra.