Més Phnom Penh

Havent tornat de Kampot, hem aterrat de nou a casa de l'Agus, el Diego i el Gilbert per continuar descobrint Phnom Penh i també l'entorn de la comunitat Marista. Ahir vam anar a la parròquia del barri on fan missa (en khmer!) i està ple de gent jove del país. Ho porten uns italians que ens van fer una visita per les instal·lacions que fa poc més de dos anys que van alçar. Aquí hi fan tasques molt diverses d'ajuda a la comunitat, des d'una cooperativa per dones maltractades fins un hospital-centre d'atenció per malalts sense recursos, passant per un jardí d'infants o una escola-residència per nois i noies.

Aquella mateixa tarda vam poder anar al que ells anomenen "el village", que vindria a ser un tros de terra de ningú habitat per aquells que tenen menys. Es tracta d'una terreny reduït a un sol carrer de terra que s'obre pas entre camps negats d'aigua just a les afores de Phnom Penh. En aquest terreny, la gent que tenen menys recursos hi planten una barraca elevada (per la pluja) construïda amb quatre fustes i una xapa d'acer a mode de teulada, amb alguna hamaca i poca cosa més. El terreny no és seu i per tant la situació és incerta, però està farcit de nens i nenes que esperen amb candeletes que els diumenges hi vagin els joves de la parròquia i els facin una mena d'esplai durant una estona. Els vam acompanyar i hi vam passar una tarda molt xula!

Avui hem fet dia temàtic Khmer Rouge i hem anat al matí als Killing Fields i a la tarda al Tuol Sleng, una antiga escola de secundària convertida en presó i centre de tortures durant l'època del Pol Pot. Tot plegat ens ha ajudat a dibuixar una imatge més clara sobre el que va passar aquí entre 1975 i 1979. Imagineu-vos que arriba un nou exèrcit i allibera el país del govern actual, que és opressor. Rebent-los com herois, avisen a tota la gent de Phnom Penh i de les altres ciutats del país que han de deixar les seves llars perquè els americans bombardejaran les poblacions, i que només durarà tres dies. Així, es dóna un èxode massiu cap a zones rurals que acaba derivant en el que ells anomenen la Democratic Kampuchea, sota el mandat de l'Angkar. La seva idea era crear una societat 100% rural i agrària, que fos autosuficient, on la gent no tingués cap mena de formació ni cultura (suposadament per evitar les males influències externes i sobretot occidentals) i no hi haguessin revoltes. La realitat va ser que van morir més de 2 milions de persones (una quarta part de la població de Cambodja) i que el país va quedar sense gent formada i fet pols. Si voleu saber més... wikipèdia.

Com que no volíem acabar el dia amb mal gust de boca, hem anat a fer una cosa d'allò més normal però que ja feia més de dos mesos que no fèiem: la compra al supermercat per sopar.