TREKKING DELS ANNAPURNA (15 - 25 nov) I

PART 1: per sota dels 3500m

Pokhara  - Bhulbhule - Chyamche

El primer dia havíem quedat amb el Lobsang, el nostre guia, a les 9 per agafar un microbus a les 10 que va a Besisahar, però vam anar a esmorzar a la German Bakery i, mentre ens cruspíem 2 croissants de xoco i 2 hot chocolates, vam conéixer una parella catalano-andalusa molt macos i se'ns va passar l'estona volant. També ens vam acomiadar dels nostres colegues belgues i, finalment, no van ser les 10 sinó les 11 i vam haver d'agafar 3 busos diferents per arribar a Bhulbhule, on havíem de començar a caminar. L'últim dels busos, va transitar per un camí de rocs que més que una carretera semblava una trialera. Als sots i salts constants se li ha de sumar un fotimer de canalla petits que sortien del cole i van envaïr el bus i les faldes dels que estàvem asseguts.

L'endemà a les 7 i pico ja estàvem caminant (per fi!). El muesli amb fruita i llet ens va donar força energies. El paisatge del primer dia de caminar va ser essencialment format per camps d'arròs i vegetació selvàtica. Un plat combinat difícil de païr tenint en compte que el nostre objectiu era creuar un coll de 5416m. A part dels camps d'arròs, també vam veure un munt de tamarrets anant cap a l'escola. En un dels pobles en vam sentir plorar un a "grito pelao" i a mesura que ens hi vam aproximar vam veure que tenia la típica rabieta de "no vull anar al cole". Sa germana, expeditiva, li va fotre un garxot que es va sentir per tota la vall.

En una de les parades vam comprar mandarines, i el Lobsang, que és un bon negociador, en va comprar una bossa per 50 Rs. El dinar el vam fer a Syange, just després de creuar un pont penjant i a la nit vam dormir en un hotelet just abans de Chyamche, una mica amagat a mà esquerra dins la muntanya. El Lobsang ens hi va dur perquè just davant hi ha un salt d'aigua espectacular de 202m.

Chyamche - Danakyu

L'objectiu del 3r dia era arribar a Danakyu (2300m). El dia d'avui ha començat assolellat i ha acabat amb núvols. Igual que ahir, tot el trajecte l'hem fet per la vora del riu Marsyarigdi, que és de color blau turquesa lletós degut a les sals que provenen dels glaciars. És un riu molt cabdalós i amb força. Al llarg de tot el camí, aquests dies hem anat trobant trams de la nova carretera que ha d'arribar fins a Manang, segons el govern d'aquí a 6 anys. Veient com treballen i com és el terreny, creiem que en 6 anys no estarà acabada i, si ho fan, serà un suïcidi de carretera ja que veiem moltes esllavissades aquí i allà. Moraleja: falten enginyers de ponts i camins.

El ritme de caminar és bo: anem lleugerets. Per cert, el Joan va trencar un dels pals de caminar a la primera hora del primer dia. Tot un rècord! Diu que no en vol utilitzar només un perquè sinó es descompensa, així que farà cames.

Ens anem creuant portejadors que baixen, més carregats que les mules, que també ens acompanyen durant el camí. Van malt vestits, carreguen gairebé tot el pes amb el cap i per calçat només porten unes tristes xanclilles. Fa cosa de veure.

Després de la parada de dinar, ha semblat que la vegetació començava a canviar per un paisatge més alpí: els pins, diferents als de casa nostra, comencen a treure el cap.

Danakyu - Chame

Avui la caminada era senzilleta: 4h fins a Chame. Després de quedar-nos adormits pel matí, hem esmorzat el nostre muesli amb poma i llet i hem encarat la pujada fins a Timang. Allí hem fet parada a casa d'uns familiars del Lobsang que ens han preparat un té tibetà (és salat!). La resta del camí no ha tingut res més d'especial, a part del temps. Ja ens hem aixecat amb el cel tapat i, a mesura que hem anat pujant, el vent i els núvols s'han intensificat. Just abans d'arribar Chame ens hem creuat un grupet de dues noies i dos guies; un d'ells ens ha explicat que reculaven. Venien de Pisang i ens han dit que ha estat nevant durant 5 dies al Thorung Pass i que hi feia molt fred. Un mica alarmista, ens ha dit que hi havia gent malalta a dalt, que un l'havia palmat i que els helicòpters i avions no podien arribar-hi. Nosaltres, evidentment, ens hem cagat en tot i de moment intentarem arribar fins a Manang. Així, segons com estigui, girarem cua cap a Pokhara.

Chame - Lower Pisang

El cinquè dia ha començat una mica més tard que de costum: a les 7 enlloc de les 6, i entre núvols i cel blau hem pogut veure primer l'Annapurna II i després el 4. Són imponents, igual que el torb que s'aixeca als cims. Això vol dir que ens espera fresqueta de la bona! El camí ha estat curtet, només 4 hores, i tot i anar de passeig encara hem arribat dels primers al Lodge. Avui dormim a Lower Pisang, en un hotelet 100% de fusta de pi a 3200m amb un munt de trekkers més. Els nepalesos no saben què són els bons tancaments, perquè entre fusta i fusta ens hi passa el dit i ens podem dir bona nit amb els de l'habitació de la vora sense alçar gaire la veu.

Lower Pisang - Manang

Avui era el sisè dia. Ens hem alçat forçadament pel soroll que feien la resta d'hostes de l'hotel, però la recompensa ha arribat només sortir del sac: feia sol i el cel era clar! Hem esmorzat 2 pancakes, que vénen a ser 2 creps gruixudes i humides, i hem encarat el camí cap a Manang. Avui és el primer dia que hem caminat amb pantalons llargs i també el primer dia que hem xafat neu. De fet, aquesta nit ha nevat una mica allà on érem. Avui ha estat un dia espectacular de bon principi perquè la visibilitat era immillorable i la magnitud de les muntanyes nevades també. Hem pogut veure el Pisang Peak, una muntanya com le que dibuixem de petits, i després de deixar enrere Humde hem vist l'Annapurna III, imponent. Allí ens hem desviat del camí normal per creuar el riu i anar a visitar una l'escola primària tibetana de Humde. Tenen el pati més brutal i envejable del món, amb el Pisang Peak i l'Annapurna III de fons, en una zona de silenci i pau com no n'hem vist fins ara. Era l'hora del pati i hem pogut entrar als dormitoris on viuen, a la cuina i a la sala d'estudi. D'allí hem continuat caminant fins a Bhraka, a 30 min de Manang, on hem fet parada a casa d'un amic del Lobsang. Ens hem refet amb uns tes i unes pastetes i també hem provat un altre te tibetà, una poma de la zona i patates de Manang. Tot boníssim. Després d'una estona molt agradable hem anat a Manang, on hens hem instal·lat i dinat amb vistes al Gangapurna. Aquesta tarda anirem al cine.