Post curiositats setmanes 3 i 4 (Trekking dels Annapurna)

1. Als lodges que hem anat fins ara hi ha dos denominadors comuns:

a) la hot shower 24h

b) els tancaments

a: els poblets que anem passant tenen una estructura ben curiosa. A part que les cases estan força desperdigades, gran part de les construccions són lodge&restaurant destinats als trekkers. A gairebé tots els cartells s'hi pot llegir "solar hot shower". I això de solar és ben bé tal com sona: si hi ha sol hi ha aigua no-freda; sinó, hi ha aigua congelada. El segon dia vam tenir sort i la dutxa va ser tèbia tirant a semi-polar, i el tercer dia, que de sol n'havia fet una mica més, ens van assegurar que tenien aigua calenta quan els ho vam preguntar. Com dos pardillos, ens en vam refiar i ens vam posar a la dutxa i vam saber què senten els pingüins quan van a la piscina.

b: l'altra cosa que tenen en comú aquestes casetes on dormim és que estan fetes com bonament han pogut. Les habitacions i totes les distribucions interiors solen ser de làmines de fusta tallades a peu de camí i col·locades directament al lloc sense assegurar-se si toquen entre elles o no. Així, si a fora bufa el vent, a dins l'habitació podem veure onejar les cortines. O si per exemple el de l'habitació de la vora tanca la cremallera del sac, no acabes de desxifrar si és ell o ets tu mateix.

2. Estones mortes. Diverses opcions:

- Joan fent castells de cartes. Màxim aconseguit: 6 pisos

- Els tres jugant a cartes durant hores

- Mirant la tele al menjador del lodge veient pelis de Bollywood i tots els guies i portejadors enganxats a la pantalla

- Escrivint el diari o dibuixant

3. Aquesta tarda hem fet una activitat d'allò més civilitzada: hem anat al cine a Manang. La pel·lícula que hem triat (per ser els primers d'arribar) ha estat "Into Thin Air", de subtítol "Death in Everest", basada en fets reals ocorreguts el 1996.

La tarda era freda i per sort el cine comptava amb una estufeta entre les grades. Perquè us imagineu el cine: és com un corral (sense el com) amb bancs de fusta folrats de pell de Yak, un llençol per pantalla i un projector de l'any de la pera. La decoració de les parets era futbolística i ens hem sentit com a casa al costat de l'escut del Barça. Tot pintava bé pels 8 assistents a la sessió fins que el noi ens ha dit que la làmpada del projector no tenia ganes de funcionar. Mentre esperàvem que ho arreglés, hem encés l'estufa que funcionava amb merda de vaca seca. Aquí s'aprofita tot!

Passada mitja hora i veient que el projector no tirava, ens han fet passar a una sala amb tele per començar a veure la peli. El lloc no tenia desperdici, perquè per arribar-hi hem hagut de fer un recorregut per darrere de cases i corrals i, un cop a dins, era com un mini-cine a la nepalesa farcit de cintes VHS.  Ens han servit crispetes i té calent i, als deu minuts de peli, ens han fet moure altre cop cap a la sala de "panavisión" perquè el projector ja funcionava.

La peli ja us la podeu imaginar: una expedició de 20 que en tornen 14 i mig i tots amb seqüeles de mal d'altura i congelacions. Molt adequada pel lloc on érem.

4. Com ja hem dit en alguna ocasió, per aquí dalt fot un fred que pela i quan marxa el sol no hi ha manera de treure's el fred del cos. No us penseu que als lodges tenen caldefacció, diguem que els més pijos tenen una estufa al menjador que només encenen a l'hora de sopar i para de comptar. Així que hem adoptat una tècnica per contrarrestar el fred infernal de l'habitació. Abans de dormir demanem que ens omplin una cantimplora amb aigua calenta que després utilitzem per escalfar el sac. Avui, però, hem tingut un petit contratemps. Degut a l'escalfor, la cantimplora metàl·lica s'ha dilatat i el tap de rosca ja no tapa. Sort que portem al damunt el kit McGyver i amb cinta aïllant farem un "apanyo". A títol de curiositat, quan diem que a l'habitació hi fa fred, hi podem posar números. Avui hem fet la prova de deixar el termòmetre del rellotge tota la nit fora del sac i al matí ens hem llevat a la mòdica temperatura de 6ºC.

5. Al Joan se li han ajuntat dues coses. D'una banda, que els pantalons de trekking li van una mica grans, de l'altra, que ha perdut uns quilets per aquí dalt. El resultat és que els pantalons li cauen i a les tres passes va tipus skater. Sort, un altre cop, del kit McGyver. Ha fet servir una d'aquelles gomes amb un ganxo a cada punta com a cinturó. Fa una fila que tant se val!

6. Aquesta curiositat l'hem batejat com "el joc del 5". És un joc de cartes nepalí que es diu Dumbul i que tothom, tothom hi juga, des de guies fins a portejadors o trekkers. Les normes poden tenir lleugeres variacions però és el joc estrella del trek i, evidentment, nosaltres també hi hem caigut i cada tarda li dediquem unes horetes.