Kathmandu i Bhaktapur

Ahir vam arribar a la capital del Nepal: Kathmandu. Vam dir adéu a Pokhara, al Lobsang, a la Dolma i a la gent del Butterfly, Govinda i companyia, i fins una altra. Vam agafar un microbús i ens vam plantificar a Kathmandu, això sí fent una parada forçosa per canviar la pastilla del freno. Tot normal.

Aquí ens hem ubicat al Thamel, un barri completament guiri i farcit d'oferta turística i botigues. Costa trobar un lloc fora d'aquí, què hi farem! Hi passarem 4 dies, fins al 2 de desembre que volem cap a Bangkok si tot va bé.

Ahir vam anar a fer-nos el passi per la plaça Durbar, que és necessari simplement per creuar-la o passejar-hi. Les places Durbar, des de les quals es regnava i on es coronaven els reis, són típiques d'aquí i es caracteritzen per estar farcides de temples i templets un al costat de l'altre, que tenen molts guarniments de fusta i moltes figures de déus. La vall de Kathmandu és la que concentra més patrimoni de la humanitat de tot el món. Per això, aquests dies que tenim per aquí aprofitarem per visitar-ho al màxim.

Avui, després de consultar els resultats de les eleccions de bon matí, hem anat a Bhaktapur, una ciutat a 6km de Kathmandu que és la que conserva millor l'arquitectura medieval newar de la zona. L'entrada és carilla, però val la pena per poder passejar-se per la plaça Durbar i pels carrerons de la vora, tots empedrats, i on s'hi pot veure com fan ceràmica artesanalment.

Després de voltar per Bhaktapur, hem agafat un altre bus per pujar al temple poc visitat de Changu Narayan. És un temple molt tranquil, amb bones vistes sobre la vall i que estava ple de nens de les escoles de la vora. Allí hem dinat i hem tornat cap a Kathmandu, on hem fet una passejadeta llarga per tornar a l'hotel abans de sopar. Aquesta nit intentarem camelar-nos als del bar de la vora perquè a la matinada ens deixin veure el Barça-Madrid.