Stupes i Temples

Ahir anàvem caminant per Kathmandu amb una rialla a la boca, feliços de ser culers i emprenyats per no tenir cap merengue a la vora per saludar-lo amb la maneta (sorry Lore, sorry Xuxu).

La intenció d'ahir era acabar de visitar el patrimoni de la UNESCO que ens havíem proposat de veure i per això vam començar la ruta per Boudha (Bodnath), que és una stupa budista ENORME. Hi vam arribar amb un mitjà de transport nou per nosaltres: el safa tempo, que és una mena de cotxe 49 elèctric i de tres rodes on la gent van asseguts al darrere en una mena de carreta coberta (mireu la foto). Són barats i hi ha moltes línies per tota la ciutat i voltants. Així, després de mitja hora de trajecte, vam arribar a la porta de la stupa. L'enorme stupa queda enmig d'una mena de plaça rodona plena de botiguetes i temples, i els ulls de Buda pintats a la harmika sembla que et miren des de tot arreu. És un lloc tranquil tot i que hi ha molts peregrins, monjos resant, persones penjant banderes d'oracions, turistes i gent de pas. Vam fer la volta i vam decidir encarar la pujada sota el sol que duu al monestir budista de Kopan. Després d'una hora caminant, ben suats, vam arribar-hi; va valer molt la pena perquè el lloc era com un oasi de tranquil·litat al que ja no estàvem acosutmats. Ve a ser com les Avellanes però en budista: el temple principal (preciós!!), habitacions pels monjos, habitacions per persones que van a fer-hi recessos espirituals, miradors de cara a la vall de Kathmandu, jardins, una stupa molt maca... Ens hi vam estar una bona estona llegint sota un arbre i ens vam quedar embadalits veient un bon grapat d'estrangers (estrangers a Nepal) budistes que pregaven al voltant de l'stupa o llegien textos budistes pel jardí.

  

Després de dinar amb una San Miquel ens vam dirigir, de nou amb safa tempo, fins a Swayambunath per veure la posta de sol des del que s'anomena "el temple dels monos". És també un temple amb una stupa posat a dalt d'un turó que per arribar-hi s'ha de pujar una escalinata infernal i vertical franquejada per monos de totes les mides que estan a l'espera que els caigui alguna cosa de menjar. Les vistes des de dalt deixaven veure l'enorme Kathmandu i les muntanyes nevades de fons que es tornaven roses amb la posta de sol. Quan ja no quedava llum, vam tornar xino xano fins al Thamel i a sopar s'ha dit! Avui, que fa just un mes que vam marxar, hem deambulat pels carrers de Kathmandu per veure els mil i un templets i stupes que hi ha repartits per tota la ciutat. A la majoria d'aquests temples hi cremen unes branquetes i una mena de pols feta com d'escorça que va deixant anar una olor d'encens barrejada amb resina; aquesta olor omple els carrers al voltant de cada temple i saps que n'hi ha un a la vora només de sentir-la. També s'ha de dir que Kathmandu, tot i ser molt poblat, no és tant agobiant com les ciutats indies i com a molt molesta el fum dels cotxes i motos. El que sí que ha estat nou és la sensació de passar pel costat d'una parada o botiga d'espècies: notes com una bafarada de picant que se't posa al nas i et rasca fins la gola.

Demà ben d'hora marxem cap a Bangkok fent escala a Delhi. Sembla que ens toca tornar al punt d'origen!