Post curiositats Setmana 2

08/11/2010

Després d’un trajecte de 800 Km amb tren, hem arribat a la Holy City of India: Varanasi. Ens hem relaxat una estona a l’Hotel Elena (ja sabem que el nom té tela) i ens hem disposat a baixar fins al Ganges per unes de les escales d’accés – no aptes pels qui pateixen vertigen. Hem anat de Ghat en Ghat o, altrament dit, de templet en templet, per la vora del riu fins que un home amb pinta de fakir s’ha plantificat davant meu (Joan) preguntant-me “where are you from?” i agafant-me de la mà al mateix temps. Jo, que no sabia de què anava “l’asunto”, i veient-li la cara de bon samarità, l’he deixat fer. Ha començat a fer-me un massatge que ha resultat ser “integral”: dits, cames, cap, espatlles i esquena. El tio, tot i ser més esquifit que un mosquit, m’apretava els músculs com qui amassa la pasta per fer pa. 

Durada del massatge: 20 min

Preu del massatge: 60 Rs = 1€

Resultat del massatge: estic matxacat

09/11/2010

Avui tocava fer bugada. Després de 6 dies a l’Índia era convenient netejar la indumentària, més que res per rebaixar pes (pels que no ho heu pillat, rebaixar pes vol dir treure la merda incrustada de pantalons i samarretes). Al descobrir que a l’hotel rentaven roba, hem decidit deixar-los lo més xungo: 2 texans (25 Rs/u.) i 2 samarretes (15 Rs/u.). La resta, roba interior,mitjons i alguna coseta més, li ha tocat a un servidor, que fent ús de la pica del labavo i del sabó de casa de la Sabel, he pogut tornar els colors originals a les prendes. L’estenedor improvisat a l’habitació ho corrobora.

10/11/2010

Veure post Bye Bye India, que ja té prou tela.

11/11/2010

Aquesta curiositat l’hem batejat amb el nom de “pluja d’insectes”. Ens ha succeït a l’hotel Glasgow de Bhairawa, prop de la frontera entre Nepal i Índia. L’hotel estava “molt bé” (tenia aigua calenta i paper de WC i fins i tot un sabonet de mans) però tenia una petita extravagància: estava totalment envaït per insectes de diferent naturalesa. No pas de cuques fastigoses sinó més aviat d’insectes graciosos i variats. Estant a l’habitació o a la recepció de l’hotel ens va venir al cap la frase del Forrest Gump que diu “es como una caja de bombones: nunca sabes lo que te va a tocar!”. I realment era així: ara impactava un petit escarabat volador, ara et saltava un plegamans a la cama, o bé se t’enganxava un gros insecte taronja volador a la samarreta, o bé et trobaves cuquetes saltarines verdes al clatell, o bé se’t passejaven tres grills per la falda, o una papallona enorme es posava damunt el portàtil... en fi, tot un espectacle de la naturalesa concentrat dins un hotel.

12/11/2010

La curiositat d’avui no és nova, perquè dels autobusos ja us n’hem parlat algun cop, però d’avui direm que hem fet 150 km aprox amb 8.30h encabits dins un bus local amb uns quants passatgers al sostre, que encara no sabem si n’hem perdut algun per les corbes de la carretera de muntanya que arriba a Pokhara.

13/11/2010

Aquesta anècdota és "typical tamarros", és a dir, d'aquestes flipades que de tant en tant ens fem nosaltres i que no sempre acaben com esperem ^_^

Tenint al cap el trekking dels Annapurna, i sabent que veníem de no fotre res d'esport en tot el dia des de feia setmanes, el divendres ens vam plantejar de sortir a córrer l'endemà de bon matí. Vam fixar-nos una meta: la pagoda de la pau mundial, que està a uns 6km de l'hotel on som i la particularitat que trempa com 5 o 6 tossals junts. Per no carregar pes, no ens vam endur res més que els keds i la clau de l'hotel. Quan ja portàvem tres quarts d'hora esbufegant, ens vam adonar que no portàvem aigua i que no teníem un puto duro a les butxaques. Per sort, i per aquelles casualitats de la vida, quan vam ser dalt de tot hi havia... una font!! La vam rebatejar com "aixeta miraculosa" perquè sense aquella aigua no sabem pas com haguéssim tornat a baixar. Moraleja: quan surtos de casa surt cagat, pixat, menjat i amb cuartos a la butxaca.

14/11/2010

Avui hem anat al Tashiling Tibetan Camp. Ens trobàvem mirant una paradeta de collarets que fan allí les dones. Totes estaven descansant durant la parada del migdia fent un pic-nic quan s'ha començat a aproximar un grupet de turistes xinesos. Llavors, una d'elles ha agafat una campana i l'ha fet sonar ben fort cridant (en tibetà) "JA SÓN AQUÍ!!! TOTHOM ALS SEUS LLOCS!!". I ja les veus a totes plegant bàrtols i corrent cap a les paradetes i botigues. Ens hem fet un fart de riure i elles quan ens han vist, també.