Setmanalment, si la connexió a internet i les circumstàncies ens ho permeten, intentarem fer un post amb les curiositats/anècdotes de la setmana. Així podreu veure que no tot són flors i violes i que també ens passen aventuretes en aquest costat de món. Au, que vagi de gust!
Són les vuit de la nit i ens decidim a anar a buscar el sopar en un antro del carreró xungo de darrere de l'hotel. Entre vaques i gossos, demanem no sabem ben bé el què, però vegetarià. Paguem les 30 Rs que ens demana l'indi amb una rialla a la boca, i quan obrim la bossa a l'hotel en surt, pel seu propi peu, una cuca. Demà hi tornarem, ens inspira confiança.
Ahir ja vaig començar a notar que molts indis miraven a la Laia fins a torçar el cap i avui ho he constatat. No sé si són els cabells rossos, per les ulleres roges o perquè es pensen que és famosa. Una família i dues noies, tots ells indis, ens han parat perquè es volien retratar amb la Laia. Més tard he vist com un noi i dues noies treien el mòbil i també li feien unes fotos en plan paparazzi.05/11/2010
Avui hem agafat el nostre primer tren a la índia i us he de dir que es tal com ens esperàvem, ple de gent, com les sales d'urgències del hospitals dels països civilitats; vells del cagar, com el tren de la línia BCN-MNR-LL; i llargs com un dia sense pa o amb molt vent, per gustos colors. Teníem seient per la Sleeper Class, un dels bitllets més ajustadets de preu, i a la Laia li ha tocat el 37 medium, és a dir, sentada com si d'un seient normal és tractés, i a mi el 38 Upper, que com us podeu imaginar es tractava d'un lloc privilegiat. Aquesta és la vista que tenia: A menys de 30 cm del meu cap el sostre, a la meva dreta, tres ventiladors que insuflaven aire de l'exterior perquè la gent no ens quedéssim de color blau i, ben a prop, un bon llibre per matar l'estona. La part positiva de tot és que el trajecte només era de 3:30 h, el que hem d'agafar d'aquí dos dies fins a Varanasi en dura 10. 
El transport d'avui ha estat el bus. I com no podia ser d'altra manera, el bus també és particular. Per pujar i baixar, has de cridar i llavors algú avisa el conductor, que es limita a reduïr la marxa amb un canvi que fa por, i els passatgers han de saltar amunt o avall, segons convingui, mentre el vehicle està en marxa. Un apunt: l'aforament limitat pels autobusos no saben què és.
07/11/2010
La curiosistat d'avui també ha transcorregut en un dels mitjans de transport típics de l'Índia, l'autorickshaw o també conegut com a Tuc-Tuc. Després de negociar el preu del trajecte per no tenir sorpreses a l'hora de baixar, vam agafar l'autorickshaw de'n Lucky, amb el seu petit amic Johnny, i el tio ens va dir que ell en espanyol només sabia una paraula que li havia ensenyat un amic seu que viu a BCN. Nosaltres li vam preguntar "quina?" i ell, mentre conduïa, es va girar d'una revolada i va dir rient: "Te quiero mucho como la trucha al trucho".
comentari curiositat 1: "In cockrough we trust! Us ho dic jo! jajajajajaajja
ResponEliminacomentari curiositat 2: si és que quan una és guapa és guapa, aquí i a la índia!!!!!!
comentari curiositat 3: "al compás del chaca-chá, del chaca-chá del treeeeen, que ***** da viajaaaaar cuando se va en un treeen" (ánimooos!!)
comentari curiositat 4: a la Índia en general, l'aforament limitat, no saben què és! Vosaltres no heu vist el futimer de gent que hi ha "pordoquier"??? Pues al "bus" igual ^^
comentari curiositat 5: jajaajjaajajajaj és la millor frase que et pots apendre! Clar que sí home! Tuc-tuc en bicicleta, o tuc-tuc a patita? És només simple curiositat, o tenen noms diferents?
Ale truchets meus, jo també us estim molt!
Ja m'havia fixat en els anteriors posts que a totes les fotos on surtia la Laia i havia un munt de indis mirant-la com si fos or, ejem Juanito modo guardaspaldas ON!. Bunissimes les anecdotes! i lo del altre dia del hotel que no podieu dormir tb. Me parto xDDD!
ResponEliminaPel que estic veient en totes les vostres entrades, obrir una botiga de sabates a l'Índia és la ruina segura, van tots "descalços", deuen estar inmunitzats!
ResponEliminaJo que pensava que actualitzarieu petit a petit i resulta que ho feu cada dia, i desde tots els llocs!. Em fa gràcia això que es mirin a la Laia, ja em veig al Joan tenyint-li el cabell de negre mentres dorm per a que deixin de mirar-la.
Res, seguiu disfrutant i a seguir explicant-nos les vostres "fechorías"! Records.
hola tamarrus, a sí que veig que sereu unes estrelles de Holiwood, visileu que aquestes cucaraches no es posiu dins al llit, com la cuca de New York de la tata.Estem molt contents de poder veure totes les fotos i els comentaris,visileu i paseu-vos-ho molt bé.
ResponEliminaLaieta! en qualsevol moment te fitxen per una peli de bollywood!!!!! xDDDD
ResponEliminatia! bollywood no! que ja saps que tinc el ritme al cul!!! jajajaja. hem descobert que són les noies rosses i de cabell clar lo que els fa gràcia. no sé, és tot molt raro en aquest país... crec que necessitarem un mes per païr aquests 10 dies per aquí.
ResponEliminaEis nois jo tb m'he partit... d dbo.. no deixeu de publicar pq jo i l'oriol ens estem enganxant!!
ResponEliminapd: m'encanta la foto de tots els tios junts en plan xulín...
els hi falta el john travolta i començar.. na na na nanana na na na na Greased Lightnin!!!!