Dos dies per Varanasi

A la ciutat sagrada de Varanasi li hem dedicat dos dies. Vam arribar-hi amb tren ahir de bon matí després de 10h + 2h de retard amb tren. El tren una odissea, però ara no ho descriurem.

Varanasi, sota el nostre punt de vista, té dues maneres de ser passejada: la primera, resseguint el Ganges (Ganga, li diuen ells) i anar de Ghat en Ghat veient els diferents rituals. La segona, per dins de la ciutat pròpiament dita, visitant els temples que té.

Ahir vam fer-ho de la primera manera. Després de trobar un hotelet (Hotel Elena) molt correcte al costat del Rana Ghat, súper cèntric, ens vam dutxar i vam esmorzar a la terrassa veient el Ganges. Després vam dedicar el matí a caminar de Ghat en Ghat i observant la gent. Alguns es banyaven al riu per purificar-se, d’altres rentaven la roba i estenien els saris de colors a les escales i baranes, alguns s’ensabonaven de cap a peus per fer-se nets, d’altres seien al costat del Ghat i pintaven el tercer ull en colors vius amb pigments naturals a d’altres persones, d’altres simplement no feien res o bé seguien els turistes. Vam arribar-nos caminant fins al Manikarnika Ghat, que és el principal lloc de cremacions. Les 24h del dia hi ha cremacions i l’activitat a l’entorn és constant. Realment als nostres ulls impacta.

Al vespre vam agafar una barqueta per als dos i ens van portar altre cop pel riu (de nit no es veu tan brut). Al Ghat principal, Dashashwamedh Ghat, hi feien un espectacle i ens hi vam estar una estona mirant-lo des de l’aigua. Uns Bramans (no sé si s’escriu així) feien danses amb foc i feien sonar campanes i molta gent deixava anar espelmes que suraven pel riu. Després vam veure el crematori, aquest cop de nit i des de l’aigua, i vam tenir la sort de sentir una explicació detallada sobre tot el ritual i els diferents simbolismes per gentilesa d’una barca amb un grup organitzat de castellans.

Avui, per contra, hem fet la passejada per dins la ciutat. Amb el tuc-tuc del Carlos (es fa dir així pels guiris from spain) hem vist diferents temples de la ciutat i ens ha fet una explicació d’alguns dels déus i símbols principals de l’Hinduïsme. També ens ha dut al barri musulmà on teixeixen la seda i on fan les famoses prendes de seda de Varanasi.

Avui al vespre hem tornat a baixar al riu a veure els Bramans, aquest cop de més a la vora. El públic era una mescla entre indis d’aquí i d’arreu i occidentals carregats amb càmeres reflex.

Demà al matí a les 8.30h marxem ja cap a la frontera amb Nepal. Agafarem un autobús d’unes 11h que ens ha de portar a Sanauli, on creuarem la frontera a peu i pagarem el visat, abans de fer nit en alguna població fronterera i propera a Lumbini, lloc de naixement de Buda.