El Taj Mahal de prop

Avui ha estat el dia de visita al Taj. El matí s'ha aixecat molt assolellat i amb més "boira" que altres dies, però amb el pas de les hores s'ha dissipat una mica, o ens hi hem acostumat, no ho sé.

Hem deixat les motxilles a l'hotel i hem anat a buscar els tickets per entrar. A la porta Est, que era la nostra, no en venen. Hem caminat fins la porta Sud per dins el Taj Ganj i allí hem comprat els tickets (preu per guiris: 750 Rs). Després de fer-nos deixar una de les dues motxilles a les taquilles (t'anoten el número de taquilla amb guix a la motxilla i només pots entrar la càmera, els diners i els documents) ens han donat una aigua i uns cobresabates de paper i ens han registrat, com a tots els monuments d'aquest país.  Davant nostre s'ha obert el Taj Mahal. El monument més gran construït mai per amor.

És impactant. Tot de marbre amb filigranes i pedres semiprecioses incrustades. Està farcit de turistes, la majoria indis, que fan cues inacabables per entrar al recinte. De fora impressiona perquè es veu majestuós, enorme, lluminós. De dins, en canvi, on hi ha les tombes de la Mumtaz Mahal i en Sha Yahan, sembla que empetiteixi i és una sala més aviat menuda.

Dues curiositats: diuen que els 4 minarets, que estan lleugerament inclinats cap enfora, es van construïr així perquè si hi havia un terratrèmol no caiguessin damunt la cúpula. L'altra curiositat és que hem descobert que als indis els fascinen els cabells clars, perquè hi havia un grup de nois fent cua per fer-se fotos amb una pobra noia rossa que descansava per allí. El pitjor de tot és que després m'han vist a mi i han vingut a fer el mateix! el Joan els demanava 30 Rs per foto i 50 Rs per fer-se la foto amb ell, però no han acceptat.

Ara estem escrivint el post des d'un jardinet-restaurant d'un hotel (Hotel Sheela) proper al Taj, molt tranquil i agradable. Fem temps per anar a la tarda cap a Tundla a buscar el tren.