Trekking de Kalaw al Llac Inle

Vam arribar a Kalaw a les 4 de la matinada i allí ens vam trobar a la Toe Toe, que és guia de muntanya. Ens va acompanyar fins al Eastern Paradise on vam passar el que quedava de nit. L'endemà vam quedar amb ella per començar el trekking al dia següent. La resta del dia el vam passar a Pindaya, on hi ha unes coves que acullen més de 8000 estàtues de Buda.

El trekking era de 3 dies i dues nits, l'objectiu del qual era arribar al Llac Inle. Se suposava que no havia de caure ni una gota perquè és l'estació seca. El primer dia va ploure, el segon dia va ploure, i el tercer també.

Amb nosaltres 4 va venir una parella molt macos del Quèbec, la Caroline i el Martin, amb qui vam compartir temes sociopolítics durant les caminades. Els dies començaven força aviat, sobre les 7, i caminàvem unes 6 hores més les parades per dinar i per visitar els diversos poblats. Vam conèixer tres tribus diferents, tots amb el seu idioma i tradicions. Vam passar per escoles, estacions de tren i monestirs. Vam entrar a les cases, vam veure com teixien, pelaven cacauets, assecaven el te i sobretot, vam disfrutar amb la gent que són molt amables, simpàtics, riallers, oberts i transparents. 

Vam estar de sort amb la Toe Toe perquè és la persona més riallera que ens hem trobat fins a dia d'avui, fins al punt que la seva petita empresa familiar de guies de muntanya es diu EVER SMILE. Durant els tres dies vam estar conversant de diversos temes amb ella, fins i tot els més tabú, de forma oberta i sincera.

Respecte la logística, la primera nit la vam passar a casa d'una família que ens van deixar un lloc on dormir i menjar. La segona va ser en un monestir Budista on els monjos ens van acollir junt amb altres grups que també feien el trekking. Després d'una donació, el monjo en cap ens va donar un amulet (polsera) perquè tinguéssim sort la resta de camí. Tots els dies vam menjar super bé perquè el cuiner que portava la Toe Toe era molt bo.

L'última etapa ens va portar fins a la cua del llac on vam agafar una barca per creuar-lo de punta a punta i arribar a Nyaungshwe. Aquella nit vam disfrutar d'un espectacle de titelles tradicional de Myanmar a casa de l'única família de titellaires del poble, que porten 4 generacions dedicant-s'hi. Pel que ens va explicar el mestre titellaire, aquest art que havia estat molt important arreu del país, s'ha anat perdent per culpa del règim.