Mandalay i voltants

Els autobusos d'aquest país viatgen de nit per evitar pagar taxes al govern i això vol dir que vam arribar a Mandalay a les 4:30 del matí. A l'antiga capital hi hem passat dos dies. Un dia visitant la ciutat i l'altre, els pobles del voltant. El primer que vam veure de Mandalay va ser el palau, que no ens va agradar gaire, però la guia ja ens ho advertia (el que passa és que no ens ho havíem llegit). Així que a la tarda vam anar a passejar per monestirs on vam conèixer dos monjos que tenien ganes de practicar el seu precari anglés. Vam acabar entaforats a les golfes d'un monestir de fusta que porta anys tancat. A Mandalay hi viuen 3 de cada 5 monjos del país i segons els dos guies improvitzats hi ha més de 600 monestirs. A la nit vam anar a veure l'espectacle dels Moustache Brothers. Una companyia familiar encapçalada per dos germans amb mostatxo que fan comèdia i ridiculitzen el govern, alhora que mantenen danses i espectacle tradicionals. La seva actuació és valenta, perquè estan sota vigilància, només poden actuar dins de casa seva perquè els han prohibit fer-ho al carrer, i a més han passat per 6 anys de treballs forçats i un d'ells ha estat detingut i empresonat tres cops per fer bromes sobre el règim. Han aconseguit actuar per l'Aung San Suu Kyi i ella els ha visitat a Mandalay, són mencionats en una pel·lícula del Hugh Grant i ens ensenyen el tros de pel·li. Cada nit fan l'espectacle pels turistes amb una rialla a la boca i amb un humor insuperable. Estan al dia de tot i demanen que fem moltes fotos i que ho pengem al facebook perquè se'n faci ressò. Fan un acudit que ens va encantar: resulta que a un d'ells un dia li va sortir una càries ben dolenta i llavors va agafar les maletes i va fer un viatge de més de 4 dies per arribar a la frontera amb Tailàndia. Va creuar la frontera i va buscar un dentista. Un cop allí, el dentista li va dir "però per què ha creuat la frontera per anar al metge? és que no teniu dentistes a Myanmar?" i ell li va contestar "Sí, però és que allí no ens deixen obrir la boca".

Els segon dia ja ens esperava en Miu Miu, el conductor de tuc-tuc, per portar-nos a fer el tour per Amarapura, Inwa i Sagaing. Després de passar per la Mahamuni Paya, que és la segona pagoda més important del país, vam assistir a l'esmorzar dels monjos del monestir de Ganayon. Més de 1500 monjos van desfilar davant nostre amb els bols buits esperant una ració d'arròs. La tercera parada va ser el turó de Sagaing on vam disfrutar de bones vistes abans d'anar a dinar. La tarda la vam passar a Inwa damunt d'un carro de cavall i anant de temple en temple. El principal és un temple de fusta de teca aixecat per 267 pilons a la vora del riu. Tots però, estan bastant deixats de la mà de Buda. A la posta de sol, vam anar a veure un pont de teca a Amarapura que fa 1,2 km de llarg i està farcit de monjos.

Les dues nits hem sopat d'allò més bé en un xiringuito indi de carrer on hem conversat de futbol i de religió amb un home musulmà molt agradable i tranquil. Era fan del Barça i seguia la "Liga" des de l'any 96 perquè, segons ell, a la Premier no s'hi veu bon joc.