Hanoi

La capital de Vietnam, Hanoi, ha estat casa nostra des d'ahir i fins avui al matí. És una ciutat d'arquitectura que recorda una mica més a Europa que el que hem vist fins ara però que no té gran cosa d'especial, a part que té una activitat frenètica i que hi descansa el cos embalsamat del senyor Ho Chi Minh. Aquest bon home és tota una institució i el tracten tipus Lenin o Stallin, amb un mausoleu imponent amb canvi de guàrdia i tot.

A Hanoi hi ha parades per menjar al carrer cada dues passes i ja estem veient que la cuina vietnamita ens agrada bastant (tot i que segurament acabarem aborrint l'arròs). Abans d'ahir vam veure un espectacle de titelles d'aigua tradicionals de les zones d'arrossars del nord que ens va agradar molt, sobretot els instruments que feien servir per acompanyar les titelles. Ahir vam caminar per la ciutat i vam entrar a veure el que queda d'en Ho Chi Min al mausoleu, a més del museu. Aquí ens vam adonar de la importància que té pel país aquest líder, no només per la immensitat del complex i per la solemnitat i la quantitat de guàrdies que l'envolten, sinó també per com la història dels darrers anys ha girat al voltant de la seva figura. A més, també vam anar al temple de la Literatura i a explorar els busos per arribar fins a Haiphong.


A nivell de menjar, dir que aquí, després de gairebé dos mesos, hem tornat a provar el pa! tenen pa "normal"!!! bé, hi ha més aire que molla, però és pa! l'hem menjat per primer cop al sopar a Hanoi, com a acompanyament d'una mena de parrilla de carn i verduretes.