Bangkok. Com definir-la?

Amb només dos dies per aquí encara no tenim eines per donar-li un adjectiu ajustat, però la "demo" que hem vist fins ara tampoc ens ho posa fàcil. Vam arribar-hi abans d'ahir al vespre-nit i, tot i ser fosc, vam flipar amb la magnitud de l'aeroport de Bangkok. Per dir que és d'allò més modern i que la T1 del Prat seria un mosquit al seu costat. Venint de l'Índia i Nepal, això és com una ciutat futurista de videojoc. Autopistes de 6 carrils, tots els taxis i tuc-tucs tunning, cases de fusta de planta baixa al costat de gratacels immensos, trens aixecats, un pont que ens recorda al nou de Lleida (x10) però sense suports, gent de negocis, guiris i venedors ambulants de menjar amb barret de palla.

Nosaltres ens hem allotjat en una caseta 100% de fusta super tranquil·la a uns minuts caminant del caos de Khao San Rd. El dia d'ahir el vam dedicar íntegrament al visat de Myanmar. Vam voltar agències i vam acabar fent cua a l'embaixada de Myanmar omplint impresos i enganxant fotos. Allí vam conéixer dos catalans, un de Barcelona i l'altre de Brasil, que estaven com nosaltres. Després de subornar al funcionari, vam aconseguir que ens féssin el visat per la tarda i no pel dimarts, com ens havien dit. Vam comprar els vols amb ells per demà a la tarda i vam deixar lligat el tema Myanmar.

Avui, dia de bancs i canvis de moneda, hem fet una mica de turisme a la tarda. Hem anat amb el taxi fluvial fins a What Pho per veure el Buda reclinat més gran de Tailàndia (46m de llarg i 15m d'alt) i ens hem passejat per tot el recinte durant una bona estona, veient un munt de temples i representacions de Buda.

Demà, festa nacional de Tailàndia per ser l'aniversari del rei, marxem cap a Myanmar on hi passarem uns quants dies, fins el 19, que tornem a Bangkok. Ja veurem quin accés a internet ens deixen tenir allí!