Delhi a fons

Podem qualificar el segon dia per terres delienques, amb un excel·lent, sí sí, com dirient els nostres padrins, un sobresalient. Ens hem despertat a trenc d'alba, és a dir les 9, i ens hem dirigit cap a Chandni Chowk amb el metro. Primer hem fet un mos, que més que un esmorzar podria haver estat un dinar, en un "restaurant" ple d'índis. No us podem dir el nom del que hem menjat perque l'únic que hem dit senyalant als plats dels comensals és: "the same, the same". Amb la panxa plena hem entrat al Fort Roig, on ens hem evadit del soroll dels claxons per un instant. El fort el podríem definir com imponent per la muralla, treballat pels edificis de marbre i extens pels jardins que mai s'acaben.

Després ens hem dirigit cap a la que diuen les guies que és la mesquita més gran de la Índia, Jama Masjid, amb tan mala fortuna que hi hem arribat a l'hora en la que només hi podien entrar els musulmans. Després d'intentar entrar tan si com no hem vist que pot ser els "vigilants" de les portes que ens espenyein un altre cop cap a fora tenien algo de raó i no ens volien tocar la punyeta per fer-nos pagar com ens pensavem. Ens hem esperat 45 minuts i cap dins; passejada pel recinte central, visió de Delhi des dels miradors i un altre cop cap a fora.

La direcció ara, era Nova Delhi i la seva majestusa zona victoriana ben representada amb els edificis i jardins que es poden contemplar des de l'avinguda Rajpath (Nova Delhi no té res a veure amb la Delhi antiga i els seus voltants). Allí hem aprofitat per descansar a la gespa tot menjant-nos (un altre cop sense poder nombrar-ho) el dinar que havíem comprat al Chouri Bazaar.